Quatre mesos pot semblar poc, però després d’un estiu amb una meteo rarament estable i bona, hem pogut fer quasi cada dia activitats en tots els Alps.
A mitjans de Juny l’Alfons d’Extrem Isard em va proporcionar uns guants model Herron perquè els pogués provar durant l’estiu.
Són uns guants amb molt de tacte, per poder manipular cordes, mosquetons, piolet… proporcionant un aïllament tèrmic en situacions de fred intens molt interessant.
Els vaig estrenar durant un guiatge al Mönch situat al Oberland Bernes. Al no saber quines prestacions m’oferirien. Vaig agafar-ne uns altres per si els Herron eren freds o no anaven bé…
L’ascensió al Mönch va ser delicada i de molta feina, ja que l’aresta estava delicada. Durant aquesta activitat vaig poder comprovar totes les prestacions que m’oferien els guants Extrem Isard Herron.
Tot just baixar del Mönch vaig anar directe a Chamonix, ja que l’endemà havia de pujar amb un client a le Tour Ronde amb l’objectiu d’aclimatar per fer el cim del Mont Blanc. Després d’aquesta activitat vaig pensar de guardar els Herron per a activitats més tècniques per què així em duressin més. Ja que m’anaven com un guant… Però vaig pensar: que collons ja me’n donaran uns altres… 🙂 .
Així que cap al primer cim del Mont Blanc de la temporada amb els guants Herron. La pujada al refugi de Gouter transcorre per un llarg esperó rocós bastant vertical equipat amb uns cables d’acer per facilitar l’accés. El desgast que pateixen els guants en aquest tram és molt important, ja que la gestió de la corda és constant. Allarga, escurça, torna a allargar, tensa,… I durant 600m progresses agafant els cables d’acer.
Aquesta ascensió al mont blanc va ser el primer dels 7 que he pujat aquest estiu.
A part he escalat l’aresta Forbes a l’Aiguille du Chardonet, l’aresta Kuffner al Mont Maudit, la Petite Verte, Mont Blanc du Tacul, Aiguille Dibona, vàries vegades l’aresta de Cosmiques, dues escalades a la via Rebuffat a l’Aiguille du Midi, Aresta Horli al Matterhorn, Aresta mitteleggi al Eiger, travessa de les quatre puntes al Midi d’Ossau, cresta dels 15 gendarmes al Pic d’Alba,…
A part els dies de festa, he pogut escalar les vies: Republique Bananiere a l’Aiguille de la Republique, California dreams a la Pointe Trélaporte , Directe Americana al Petit Dru, esperó Frendo a l’Aiguille du Midi, via Sale Athée a l’Aiguille du Moine, una via a Flames de Pierre, via Manitua a les Grandes Jorasses, via Majorette Thatcher a l’Aiguille de Blaitière,…
La majoria d’aquestes vies s’han de rapelar. Així que si sumem els metres de ràpel que he fet, surten uns quants Km rapelats amb els Herron.
La conclusió és que tot i el poc temps que he tingut a les meves mans aquests guants. Han complert sobradament les meves expectatives… I el que els hi queda…
MARC TORRALLES.
